El darrer vals
Perdoneu el retard, però compromisos personals (i la memòria, cal dir-ho tot) han fet que no pogués escriure la darrera crònica de la Lliga Catalana fins a data d’avui.
Jornada marcada pels empats. No ens hi jugàvem gairebé res, només millorar alguna posició, així que podem donar per bons els resultats. Analitzem-los equip per equip.
L’equip «A» s’enfrontava al Tres Peons «D», segon classificat del grup, amb mitjanes d’elo pràcticament iguals, la qual cosa es va reflectir clarament en el marcador final: 4 a 4. Cal destacar l’estrena d’en Miguel Cabrillana en el primer equip. No va poder debutar amb victòria, però en poc temps segur que serà un dels fixos de l’equip i ens ajudarà molt amb els seus punts. I també, una nova victòria d’en Manel Santolaria, que ha realitzat un campionat magnífic, totalitzant 6 punts que l’apropen novament als 2000 d’elo.
L’equip «B» va empatar també contra el Balsareny-Sallent «B», malgrat el punt inicial que teníem contra una vacant. Les victòries d’en Jose Archilla i d’en Roberto de la Fuente (per fi!) no van ser suficients. A la meva derrota s’hi afegien les d’en Diego Flores i Jesús Martínez, que, malgrat no donar en cap moment la partida per perduda, no aconseguien superar els seus rivals i tancaven el marcador en un 3 a 3. Això ha deixat l’equip «B» en quarta posició, amb 6 punts i només una derrota. Hem demostrat ser un equip potent, però no prou per rematar alguns partits. Haurem d’esperar l’any següent i concentrar-nos millor en algunes partides.
L’equip «C» va jugar contra l’Hospitalet-Bellvitge «D». 2 a 2, un altre empat. En aquest cas, hem de ressaltar tres noves estrenes: les dels bessons Eric i Mario López i la d’en Byron Zambrano, en aquest cas no com a jugador sinó com a delegat. En Mario va tenir la sort de no tenir contrincant i així va sumar el seu primer punt en la Lliga. L’Eric, en canvi, tot i fer una bona partida, es va haver de rendir davant la seva jove rival, la Gina Castejón, força més experimentada. El segon —i definitiu— punt el va aconseguit en Byron, abans de signar la seva primera acta.
I, finalment, l’equip «D» no va poder fer res contra el Barberà «D» que es jugava unes minses possibilitats d’ascens i, per tant, va anar a per totes.
Així ha acabat la Lliga Catalana d’enguany. Bé, això no és cert del tot. Abans de marxar cap a casa —o al bar a prendre una cervesa refrescant—, vam fer les fotos oficials de la temporada. I amb una bona colla. La tria no ha estat fàcil, però, després de llargues hores de deliberacions amb mi mateix —alguna prerrogativa havia de tenir—, les winners han estat les que podeu veure a continuació i que quedaran per la posteritat a la pàgina de la Lliga Catalana.
