Tenim el cel a tocar
El darrer diumenge es va disputar la semifinal de Catalunya de 1a categoria . La temporada ha estat magnífica i teníem l’oportunitat de passar a la final de la categoria. Però ens quedava un escull: superar l’equip de l’ Amistat de Premià . En aquests moments de la competició ja no hi ha rivals fàcils —si és que en algun moment n’hi ha hagut algun—. I has de superar totes les adversitats que se’t presenten. A priori disposàvem de tot l’ equip «A» complet, però a les 9 del matí, en Manel Santolaria , que ja es trobava al club amb en Daniel Montoya , ens feia saber que no es trobava en condicions òptimes per disputar la partida. Així que vam haver d’improvisar: el jugador més proper era en Jorda , un suplent de luxe, al qual vam trucar perquè vingués a substituir en Manel . Després de rectificar el full d’alineació van començar les partides. Jo devia arribar cap a quarts de dotze, quan en Jorda i en Daniel Mo...