1, 2, 3…

i quatre. Aquesta és la seqüència dels «dobladitos» en la present edició del Campionat Comarcal (tècnicament, Campionat d’edats del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf). Un punt (de cinc) pel Pol Álvarez en el sub-8; dos de l’Àlex Espinosa en el sub-12; tres de l’Andrea Navarro en el sub-10 i millor fèmina de la categoria; i quatre del Xavier Escaler, també en el sub-10, que tindrà el seu premi en les properes llistes d’ELO de l’FCE. En el seu cas es va produir un fet curiós, però que està perfectament regulat dintre de les normes del sistema suís: a la 3a ronda li tocava enfrontar-se contra Pau Pueyo de la Colònia Güell, però en Xavier no va poder jugar perquè li coincidia amb un partit de bàsquet (i és força complicat estar a dos llocs al mateix temps si ets un simple mortal); així que, com que la partida no es va jugar, el programa va tornar a emparellar-los a la 5a ronda. I aquí sí que el Xavi va perdre davant del tauler. A més de la foto que podeu veure, en trobareu una altra i informació més completa a la pàgina d’Activitats individuals.

En Xavi Escaler jugant contra en Roger Ayats del Vilafranca.

Un altre dels tornejos que han acabat recentment és el XXXI Obert de La Lira (l’anomenat d’Hivern), que enguany s’ha jugat gairebé en família, amb només 33 escaquistes inscrits. Els nostres dos participants han tingut sort diversa. En José Daniel Peirón arrencava com una moto: dues taules i dues victòries en quatre partides. Però a la 5a ronda, jugant ja al 4t tauler, la moto li feia pana i, després d’unes noves taules a la 6a ronda, s’acabava aturant del tot, deixant-lo amb només 3½ punts, després d’un inici molt prometedor.

L’Ignasi, per la seva banda, feia de submarí (veieu l’article anterior) i se situava amb 1½ punts a la 4a ronda. A la següent de poc que no sorprenia en Carles Pascual del Sant Martí, qui trobava la jugada guanyadora quan només li restaven 40 segons. A partir d’aquí alçava el periscopi (no sigueu malpensats; només segueixo la metàfora submarina) i es col·locava amb 3 punts a falta d’una ronda. I en aquesta, el rival no se li presentava i aconseguia el punt en només mitja hora —una partida descansada, com em diria en Carles Pascual—. I així, en part per mèrits propis i en part per sort, aconseguia guanyar el seu tram d’ELO.

En Sergi Cuenca recollint el seu trofeu de les mans d’en Fernando Cárdenas del CECOB, organitzador del torneig.

Rematem la crònica amb dos tornejos de ràpides organitzats pel CECOB els dissabtes 2 i 9 de març, amb la participació de fins a tres «doblados»: en David Julià, en Dani Garcia i en Sergi Cuenca. Malgrat el caràcter amistós de les proves, hi havia trofeus en joc, i en Sergi se’n va endur dos, un cada setmana, els de millor sub-18. De fet, el primer dissabte va quedar també com a millor sub-2000, però va preferir el trofeu d’edat.

A partir d’ara, nous tornejos amb la presència de «doblados». Fins i tot en Ramon Fuentes, després d’un munt d’anys de jugar només el Campionat de Catalunya per Equips —ser pare et marca la vida i has de deixar de banda algunes aficions—, s’ha apuntat al Torneig de Vilafranca. En parlarem —d’ell i dels altres— en properes cròniques.

Autor: Ignasi Archs